QUANTS TIPUS DE FAMÍLIES CREIEU QUE EXISTEIXEN?
OBJECTIUS
-
Introduir la proposta d’aprenentatge.
-
Explorar els coneixements previs amb relació a la temàtica escollida.
-
Normalitzar diferents modalitats de família.
-
Reflexionar sobre les curiositats o els interessos que els suscita la temàtica presentada.
MATERIAL
-
5 nius i 5 imatges de tipologies familiars diferents.
-
Decoració per ambientar els 5 racons que presenten les diverses tipologies.
-
Pissarra i guix o retolador.
PROCEDIMENT DE L'ACTIVITAT
A l’aula hi haurà 5 espais ambientats amb diferents llocs on pugui haver-hi nius, a sobre d’un arbre, al teulat d’una casa… i hi col·locarem nius d’ocells que haurem fet amb vímet. Dins de cada un dels nius i col·locarem una imatge que representi una família. Podem decorar també el dibuix o l’espai de l’aula segons ens convingui d’acord amb la imatge o amb el tipus de família que vulguem representar. Per exemple es poden visibilitzar aquestes tipologies familiars: Família tradicional (Un pare i una mare), família homoparental (Dues mares o dos pares), família monoparental (Un pare o una mare), famílies de diferents orígens (Per exemple una família musulmana, per introduir el concepte de poligàmia) i família extensa (Avis que adopten el rol de “pare o mare” en absència d’aquests).
Abans que els infants entrin a l’aula, se’ls demanarà que pensin amb el següent: “Quants tipus de famílies penseu que existeixen?”. L’alumnat pot contestar allò que li sembli oportú.
Seguidament, sense donar explicació, deixarem que els infants entrin a l’aula, i siguin ells els que descobreixin o es moguin segons allò que veuen, o que els crida l’atenció. Els deixarem un temps, i donarem una indicació que serà que en cada un dels racons, hi haurà d’haver un nombre determinat d’infants. Per tant, seran els mateixos nens i nenes qui formaran els diversos grups de treball, segons els interessos del moment, o segons les curiositats que els pugui suscitar algun niu, etc. Com a mestra haurem de tenir en compte diversos aspectes relacionats amb la formació d'aquests grups i evitar que es donin casos de col·locar-se en algun espai per afinitat amb els companys o per interessos que no van d'acord a l'activitat. Si veiem que això pot passar, podem anar fent entrar els infants en petits grups, o demanar-los que es col·loquin en algun espai en el moment determinat en que donem la indicació, un cop hagi passat una estona i tots hagin pogut veure els diferents espais.
Un cop els infants estiguin col·locats en un dels racons, cada grup haurà d’observar el seu niu i descriure’l amb 3 paraules clau. Si veiem que algun grup s'encalla o no sap com iniciar el diàleg, podem preparar targetes amb preguntes o amb paraules que els poden ajudar a tenir un punt d'inici, com per exemple, Que és el que veieu a la imatge? Ho heu vist alguna vegada?...
Un cop triades, cada grup dirà les seves paraules clau i s’apuntaran a la pissarra, amb columnes separades (tantes com nius hi hagi), però sense ensenyar el seu niu. La finalitat de la dinàmica és veure i comentar la diferència entre les paraules, ja que sorgiran conceptes allunyats o, fins i tot, contraris. Alhora, es pot demanar als diferents grups que veient les paraules clau d’un altre grup, reflexionin i comentin què pensen que s’hi amaga dins el seu niu.
Finalment, un cop s’hagi obert un espai de diàleg entorn les paraules que han sortit, es pot preguntar als infants: “Encara penseu que hi ha els mateixos tipus de famílies que heu dit el principi? O penseu que n’hi ha més o menys”. De nou, es pot deixar un espai de conversa entre els grups perquè puguin parlar sobre què pensen respecte al que han pensat en un inici, en base els seus conceptes inicials i segons la seva experiència prèvia, i el que poden pensar ara després de relacionar-ho amb els diversos nius, per tant, amb les primeres concepcions del tema. Caldrà deixar temps perquè cada grup pugui exposar el que ha comentat a la resta de companys i companyes, i també puguin dir quins conceptes previs tenen de la temàtica en qüestió i aprofundir en què els agradaria conèixer o què els crida l’atenció d’aquest tema.